Mapa del consum elèctric a Rubí

Anàlisi i visualització de les dades del consum energètic de la ciutat per explorar les dinàmiques i les causes dels patrons de consum als teixits urbans.

consulta el mapa
consulta l'atles
El següent estudi presenta els resultats d’una primera exploració micro-territorial de les dades de consum elèctric real del municipi de Rubí i com aquestes es relacionen amb les diferents característiques dels habitatges, els edificis, la trama urbana i l’estructura poblacional de cada zona, de cada parcel·la, de cada illa de cases, per produir consums desiguals. Quines son les zones més intensives en consum i les que son menys consumidores d’energia. Amb l’objectiu de cercar l’eficiència o el malbaratament`energètic i el risc de pobresa energètica; que permetin establir estratègies i polítiques de gestió energètica i ambiental de les ciutats. Polítiques que esdevindran més essencials fins i tot en el present marc de descentralització del sistema elèctric i de promoció de l’autoconsum i els mercats locals d’energia. Tot amb el rerefons de la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic.

Es tracta d’un abordatge pioner, no conegut fins ara al nostre entorn, i creiem que únic arreu. Fins ara, els anàlisis energètics de les ciutats, a nivells tant micro territorials sols s’havien encarat a partir d’estimacions o models, donada la manca de dades. Mai, fins on coneixement, a partir dels seus consums energètics reals registrats.

Un projecte de de:

Amb la col·laboració de:

Gràcies a les lectures dels comptadors de cada llar, nau i local, i agregant les dades podem saber el consum elèctric a cada zona i al conjunt del municipi.

Al llarg del 2017 es va consumir a tota la ciutat de Rubí

314,216,745 kWh

Que van suposar, amb el mix de fonts de producció d’electricitat actual a l’Estat, l’emissió de

83896
tones de CO2
73.06 %

son consumits a zones urbanes reisdencials, i la resta a zones industrials

Si ho posem en relació a la població empadronada a la ciutat (75.568), el consum promig promig és de

4158
kWh h habitant i any

Si ho podem en relació a la superfície construída total segons cadastre (6.727.045 m2) el consum promig per m2 construït és de:

52.94
kWh x m2 i any

El consum al llarg de l'any no es produeix de forma homogènia.
A les èpoques temperades de l'any es consumeix menys energia.

Mapa del consum elèctric:

Principals indicadors

En aquest mapa es representen, per mançana (illes cadastrals), els indicadors que sintetitzen millor el nivell o intensitat de consum, d'eficiència energètica, en el consum elèctric: el consum real registrat per illa, indicadors simples de consum per habitant i consum per m2 construït de cada illa.

Secret estadístic: En el cas del consum real registrat per illa no es representen els valors de les illes amb menys de 4 punts/immobles de subministre d’electricitat.

Finalment, tres indicadors complexos i sintètics de desviacions del consum registrat previsible en funció de les característiques determinants del consum d’aquella illa, segons un model estadístic predictiu polinomial construït a partir de les dades reals de consum (veure article al final de la web).

Els indicadors de consum “per sobre”, "per sota” i “de risc” provenen d’un model estadístic predicitu polinomial elaborat a partir de diverses variables que caracteritzen les edificacions de la illa (superficie, antiguitat, tipologis, qualitat de la construcció, etc) i la composició de la població censal assignada a la illa (edat, nivell d’estudis, abstencionisme, etc). A partir de la correlació entre aquest conjunt de variables i el consum elèctric registrat s'ha mesurat la desviació existent entre el consum real i el consum previsible segons la tipologia dels habitatges i la població de la illa.

L’objectiu és detectar els llocs de la ciutat on existeixen consums excessius, que poden denotar mal hàbits d’ús de l’energia (malbaratament) o males característiques dels habitatges. I, al contrari, detectar consums registrats inferiors a la previsió de l’estimació estadística que puguin denotar risc de pobresa.

D’aquesta manera per primera vegada podem visualitzar sobre la ciutat com els fenòmens d’exclusió social a ran dels problemes d’accés a l’energia son fenòmens espacialment identificables, i que per tant permeten definir estratègies d’actuació adaptades a cada un dels àmbits de la ciutat. I el mateix podrem dir sobre dels patrons territorials dels consum intensius (malbaratament?) d’energia.

Atles de dades:

Recull de les dades utilitzades

En aquesta secció, l’Atles de l’estudi representem a l’atles, aquí a nivell encara més micro de “parcel·la” cadastral (un sol edifici moltes vegades, o uns pocs) les 47 variables quantitatives (descriptives de les característiques de la parcel·la) explorades en aquest estudi del comportament energètic, mostrant en paral·lel al gràfic la forma o patró de la seva relació amb el consum agregat registrat de la parcel·la.

Les dades procedeixen de 6 diferents fonts de bases de dades: sistema elèctric, padró de població, cadastre de bens immobles, censos de població, certificacions energètiques, padró de vehicles, i resultats electorals. En total són 17 dimensions i 43 variables

Secret estadístic: Per las variables relatives a dades de persones no es representen els valors menors de 4. En algunes variables, llastimosament, implica que no podem representar els valors de la majoria de parcel·les.

Descarrega les dades: